La Fiscalia recorre l'absolució de Dani Alves: veu "arbitrarietat" en la sentència del TSJC

   Al·lega que el TSJC va introduir nous fets i avisa d'un "postulat medieval" contra la víctima

   BARCELONA, 7 May. (EUROPA PRESS) -

   La Fiscalia ha interposat un recurs de cassació per infracció de llei contra la sentència dictada per la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va revocar la sentència de l'Audiència de Barcelona que condemnava Dani Alves a 4 anys de presó per un delicte d'agressió sexual i en la qual veu "arbitrarietat".

   En el recurs al qual ha tingut accés Europa Press, el Ministeri Públic al·lega que el TSJC va vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva en haver-se "dut a terme una valoració no racional de la prova practicada en l'acte de juí oral i no haver-la valorat totalment", per la qual cosa entén que ha incorregut en una arbitrarietat, prohibida per la Constitució.

    Argumenta que "determinades imprecisions" a les quals fa referència el TSJC en relació al relat de la víctima són fruit del bloqueig psicològic i el desig d'ometre actuacions innocents que pogueren interpretar-se com un consentiment inexistent, textualment.

    No obstant això, sosté que l'examen de la prova en el seu conjunt "observant el bosc i no els arbres" determina que va haver una evident imposició forçada del coit, diu la Fiscalia.

    Ho recolzen les seqüeles posttraumàtiques, els vídeos i enregistraments de l'eixida de la discoteca, de l'autor "despreocupant-se d'una víctima desconsolada"; també els informes forenses i psicològics de credibilitat o de relació evident entre les seqüeles i l'agressió, així com els parts mèdics, els testimoni dels Mossos i de les amigues.

"VA INTRODUIR UN FET NEGAT"

   La Fiscalia entén que el Tribunal d'apel·lació es va extralimitar, doncs "va introduir un fet negat per l'Audiència, canviant per complet la seua naturalesa", doncs no es va limitar a considerar no provats fets d'incriminació, sinó que va incloure fets contraris a l'acusació canviant la seua naturalesa, textualment.

   L'Audiència havia acceptat que no va haver-hi fel·lació prèvia al coit forçat, com va declarar la jove a porta tancada, un fet que va patir "una estranya metamorfosi" en la sentència del TSJC, doncs el tribunal revisor va asseverar que va haver una penetració bucal interpretant de forma incorrecta, segons la Fiscalia, l'informe científic.

    Esta "nova" aportació, assenyala l'acusació pública, li va servir per a desqualificar la fiabilitat de la víctima i el seu testimoni, derrocant com un castell de naips tota la prova conjunta que l'avalava, en paraules textuals.

    "Realment pot el Tribunal d'apel·lació introduir un fet nou d'esta magnitud i calat proclamant l'existència d'una fel·lació?", planteja la Fiscalia.

    Si bé sosté que el TSJC té plenes facultats revisores, no pot introduir nous fets "arbitraris" doncs la prova pericial va deixar clar que l'ADN de l'acusat en xicotetes quantitats a la boca de la víctima pot deure's a besos o contacte amb cèl·lules epitelials completament diferents a les del penis.

OMET VALORAR ELEMENTS DE PROVA

   Així mateix, acusa el TSJC d'haver actuat amb "arbitrarietat contrària a la tutela judicial efectiva", perquè ha omès entrar a valorar altres elements de prova que sí consten en la sentència de l'Audiència de Barcelona, com la declaració de la denunciant.

    "L'arbitrarietat de la resolució és absoluta, doncs desqualifica la declaració de la víctima, descartant la credibilitat o fiabilitat que li havia atorgat el Tribunal d'instància", que va dictar una sentència condemnatòria per unanimitat.

   Així ho va considerar per dos motius: "haver acudit voluntàriament amb l'acusat al reservat o suite de la taula nº 6 quan havia declarat que ho havia fet forçadament i resultar científicament acreditat per la prova pericial que va practicar una fel·lació a l'acusat prèviament a l'acte de penetració vaginal".

FIABILITAT

   Esta doble afirmació, prosseguix la Fiscalia, és la que ha servit al tribunal d'apel·lació per a descartar la fiabilitat del relat de la víctima i concloure que no pot creure-la quant al caràcter violent de la penetració vaginal.

    La Fiscalia sosté que el fet que acceptara anar al reservat no pot interpretar-se com una acceptació voluntària a qualsevol pràctica sexual i que seria "recuperar el postulat medieval" que la dona que consentix embriagar-se amb un home consentix en tot.

    El ministeri públic defensa que, "per molt que hagueren existit balls o tocaments fugaços de l'acusat previs al pas al reservat, travessar el llindar de la porta de cap manera podria interpretar-se com acceptar qualsevol acte sexual ocorregut dins", que el consentiment és revocable, i que per haver creuat la porta la víctima no perd credibilitat.